dimecres, 26 de desembre del 2007

Quart estudi sociològic



A la tornada més!!!!

divendres, 21 de desembre del 2007

Bon Nadal i feliç any nou

La nostra estimada amiga ens vol felicitar les festes!


">

diumenge, 16 de desembre del 2007

Sortida a Bellmunt (8-12-2007)



Per fi, amb una mica de retard, però ja estàn les fotos de la sortida a Bellmunt, així podeu veure tots lo maca que està l'Ariadna!!!!!!!!!!
Ja les he penjat totes!!!!!!!!! (Bé, totes les del Guillem, però de fet les del Ferran són les mateixes amb pitjor qualitat).



dimecres, 5 de desembre del 2007

Clavat a la memòria

Bon dia a tots...

Sé que aquest bloc serveix per explicar coses divertides, però tinc la necesitat de compartir amb vosaltres una cosa que em va passar ahir al matí quan anava a buscar el cotxe per anar a treballar.

Quan estava a punt de travessar el pas de vianants de Dos de Maig amb València un home que estava pujant per Dos de Maig (més o menys a l'alçada de la garita de l'ONCE) es va desplomar i va caure al terra inconscient.

Vaig trucar al 061 i, després de demanar-me si la persona estava conscient (no ho estava), si tenía pols (no en tenia) i si respirava (tampoc ho feia), em van dir que mentres arribava l'ambulancia li havia de fer un massatge cardiac i la respiració boca a boca.

Jo no tinc (o tenia) ni punyetera idea de com fer-ho (tenia una lleugera idea, però en condicions normals no crec que m'hagués atrevit a fer-ho...) i la noia del 061 que em va atendre em va explicar, una mica per sobre, com ho havia de fer. Així que amb l'ajuda d'un altre home que també es va aturar ens vam disposara intentar reanimar-lo (se que sembla de pel·lícula, però us prometo que és el que va passar).

Total, que primer el vam estirar a terra, jo vaig començar a fer-li les compresions al pit i l'home li feia el boca a boca. Al cap de cinc minuts va arribar l'ambulancia i l'home seguia igual, el metge ens va fer apartar i li va fotre un cop de puny al pit que si no li va trencar una costella va ser de miracle.

Jo en aquell moment vaig preguntar si em necessitaven per alguna cosa i els metges em van dir que no, així que vaig marxar cap a la feina amb el cor encongit i les cames tremoloses.

Total que porto des d'ahir pensant en si l'home estarà bé o s'haurà mort... No m'ho puc treure del cap i el pitjor és que crec que la imatge d'ahir la tindré a la memòria durant molt de temps...

Sé que no és un post alegre, però necessitava explicar-ho....

Molts petons a tots!!!