Uns videos per animar una mica el blog, a l'espera de que sorgeixin noves propostes per noves sortides, enquestes interessants per analitzar....
Aquests suecs estàn encantats de Barcelona, el video ja té uns anys, però mai és tard per recordar-lo, no?
">
dilluns, 21 de gener del 2008
dimarts, 8 de gener del 2008
Quart estudi sociològic

Bon dia,
després del llarg periode de vacances (necessaries i ampliament merescudes..., espero que ningú ho possi en dubte) torna la secció més esperada del bloc (modestia a part...).
L'enquesta proposada la setmana anterior a Nadal ha donat uns resultats clars i aclaparadors... El tamany SI importa, per molt que tots els experts ens vulguin fer creure el contrari...
S'ha de dir que potser no importa a l'hora d'obtenir plaer (que, al cap i a la fi, és el que busquem tots...) però l'alegria de veure un bon "aparato" és directament proporcional al tamany del mateix.
Respectarem l'opinió de les dues persones que han votat que no importa, però crec que en el fons tothom pensa el mateix...
I, extrapolant les dades, no només ens importa el tamany del que tots esteu pensant, no... També ens importa el tamany del pis, el tamany del cotxe... Tots els tamanys són importants i qui no ho reconegui és que menteix... Poques persones es conformen amb una cosa petita si saben que en poden aconseguir una de més gran!
En definitiva, els tamanys de les coses d'aquesta vida ens preocupen, encara que cap extrem és bò. Si és massa petit ens queixem i si és excessivament gran també, perquè que fas amb una cosa tan gran que no saps on posar-la??
El tamany mitjà és el millor (sota el meu humil punt de vista), però de tant en tant alegrar-te la vista amb una cosa ben gran no va gens malament!!!
Molts petonets per a tots!!!!
dilluns, 7 de gener del 2008
Que et vagi tot molt bé, Amadeu
dimecres, 26 de desembre del 2007
divendres, 21 de desembre del 2007
diumenge, 16 de desembre del 2007
Sortida a Bellmunt (8-12-2007)
dimecres, 5 de desembre del 2007
Clavat a la memòria
Bon dia a tots...
Sé que aquest bloc serveix per explicar coses divertides, però tinc la necesitat de compartir amb vosaltres una cosa que em va passar ahir al matí quan anava a buscar el cotxe per anar a treballar.
Quan estava a punt de travessar el pas de vianants de Dos de Maig amb València un home que estava pujant per Dos de Maig (més o menys a l'alçada de la garita de l'ONCE) es va desplomar i va caure al terra inconscient.
Vaig trucar al 061 i, després de demanar-me si la persona estava conscient (no ho estava), si tenía pols (no en tenia) i si respirava (tampoc ho feia), em van dir que mentres arribava l'ambulancia li havia de fer un massatge cardiac i la respiració boca a boca.
Jo no tinc (o tenia) ni punyetera idea de com fer-ho (tenia una lleugera idea, però en condicions normals no crec que m'hagués atrevit a fer-ho...) i la noia del 061 que em va atendre em va explicar, una mica per sobre, com ho havia de fer. Així que amb l'ajuda d'un altre home que també es va aturar ens vam disposara intentar reanimar-lo (se que sembla de pel·lícula, però us prometo que és el que va passar).
Total, que primer el vam estirar a terra, jo vaig començar a fer-li les compresions al pit i l'home li feia el boca a boca. Al cap de cinc minuts va arribar l'ambulancia i l'home seguia igual, el metge ens va fer apartar i li va fotre un cop de puny al pit que si no li va trencar una costella va ser de miracle.
Jo en aquell moment vaig preguntar si em necessitaven per alguna cosa i els metges em van dir que no, així que vaig marxar cap a la feina amb el cor encongit i les cames tremoloses.
Total que porto des d'ahir pensant en si l'home estarà bé o s'haurà mort... No m'ho puc treure del cap i el pitjor és que crec que la imatge d'ahir la tindré a la memòria durant molt de temps...
Sé que no és un post alegre, però necessitava explicar-ho....
Molts petons a tots!!!
Sé que aquest bloc serveix per explicar coses divertides, però tinc la necesitat de compartir amb vosaltres una cosa que em va passar ahir al matí quan anava a buscar el cotxe per anar a treballar.
Quan estava a punt de travessar el pas de vianants de Dos de Maig amb València un home que estava pujant per Dos de Maig (més o menys a l'alçada de la garita de l'ONCE) es va desplomar i va caure al terra inconscient.
Vaig trucar al 061 i, després de demanar-me si la persona estava conscient (no ho estava), si tenía pols (no en tenia) i si respirava (tampoc ho feia), em van dir que mentres arribava l'ambulancia li havia de fer un massatge cardiac i la respiració boca a boca.
Jo no tinc (o tenia) ni punyetera idea de com fer-ho (tenia una lleugera idea, però en condicions normals no crec que m'hagués atrevit a fer-ho...) i la noia del 061 que em va atendre em va explicar, una mica per sobre, com ho havia de fer. Així que amb l'ajuda d'un altre home que també es va aturar ens vam disposara intentar reanimar-lo (se que sembla de pel·lícula, però us prometo que és el que va passar).
Total, que primer el vam estirar a terra, jo vaig començar a fer-li les compresions al pit i l'home li feia el boca a boca. Al cap de cinc minuts va arribar l'ambulancia i l'home seguia igual, el metge ens va fer apartar i li va fotre un cop de puny al pit que si no li va trencar una costella va ser de miracle.
Jo en aquell moment vaig preguntar si em necessitaven per alguna cosa i els metges em van dir que no, així que vaig marxar cap a la feina amb el cor encongit i les cames tremoloses.
Total que porto des d'ahir pensant en si l'home estarà bé o s'haurà mort... No m'ho puc treure del cap i el pitjor és que crec que la imatge d'ahir la tindré a la memòria durant molt de temps...
Sé que no és un post alegre, però necessitava explicar-ho....
Molts petons a tots!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
























