Després de llegir els comentaris de l'entrada de l'Amadeu veig que tots teniu ganes de saber com li va a la iaia per Bèlgica i potser és una bona idea aprofitar les hores baixes d'aquest blog (desde el 2007 que encara no hem aixecat cap) per explicar-ho.
Faré de portaveu ja que ell no escriu res al blog i tinc informació recent (vaig parlar amb ell dilluns passat).
No para de sortir de festa amb el Serge i els seus amics "super fiesteros", fins a l'extrem que no sap si podrà seguir el seu ritme frenètic. Justament el cap de setmana passat van organitzar una festa a casa seva i l'Amadeu, la nostra efectiva i perfecta maruja, es va encarregar d'organitzar-ho tot. Per començar ja es va estressar perquè no va trobar cap carro de la compra a casa del seu marit, i evidentment en necessitava un per recórrer tota la ciutat en busca de les millors ofertes a cada supermercat. Així que sense dubtar-ho va utilitzar part dels seus estalvis tant durament treballats per comprar-se un últim model de "carrito", vermell a quadres escocesos, ofertón d'uns xinos de sota casa. Amb l'eina de treball ja va poder començar a anar amunt i avall. Vi al Lydel, Cava al Aldi... i és que si et pateges tots els supers d'Amberes descubreixes que a cada un hi ha una oferta diferent! Aquesta lliçó ja l'havia après a Berlín, que ja té un rodatge la iaia!
La festa? un èxit! i L'Amadeu? destrossat! A més, l'endemà diumenge, tocava tornar a sortir... el fiquen al cotxe i cap a Brusel.les! suposo que ara enteneu perquè no tenim gaires notícies seves!
Els altres aspectes també van bé. Ja està fent un curs intensiu d'Holandès de 12 hores la setmana, i de moment està pendent de dos ofertes de feina, una de cambrer i l'altra és una mica compicada d'explicar : es tracta de seleccionar gent per fer de controlador comercial, és a dir, gent que va d'incògnit a les botigues per veure com els tracten els empleats i després passar un informe als caps d'aquests comerços. (però el seu paper seria només seleccionar gent per fer aquesta feina. Per cert, com es compliquen la vida, no?).
I amb el Serge tot molt bé, però en tot cas crec que ja m'estic passant que és ell qui ha de parlar i explicar-nos les coses en persona!
Amadeu, cariño, espero que no t'hagi molestat que parli en nom teu, crec que tot era explicable públicament, no? Un petó molt gran i que segueixi tot tan bé per Amberes.
Sergi.